1. |
Cendres
03:06
|
|||
|
Volen cendres, són vestigis de llibertat.
Tot tremola, però el meu crit no es pot silenciar.
Si caiguessin pedres del cel per veritats,
plorarien en veure que no hi ha hospitals.
Mai deixem de lluitar,
hem de tirar endavant.
Volen cendres, entre el silenci dels que no hi són.
Ens arrenquen de la terra i de les passions.
Màscares de bondat,
per cada mort en va.
Si et diguessin que res ha existit, pensa en els que han mort.
La protesta l’han penjat de l’arbre, ells són la involució.
Volen cendres, s’enduran gran part del passat.
Aniquilen la cultura amb hostilitat.
Ja no queda humanitat,
el camp ha estat llaurat.
Com seria veure’ls caure si la terra bull amb sang?
Qui és que cus el sac perquè hi entri tant gris clar?
Volen cendres, cada cop costa respirar.
Les memòries, punyalades per no oblidar.
Mai deixem de lluitar,
hem de tirar endavant.
Cauran pel seu pes...
Penjats sota el sol...
Fills d’ignorants morts.
|
||||
2. |
Millor sense tu
01:45
|
|||
|
Tu critiques, tu senyales,
i culpes els altres del teu fracàs.
Si jo triomfo, tu et queixes,
i esquitxes de merda el teu voltant.
La gent com tu sobra a l'escena, ningú et vol.
Per molt que parlis mai les coses canviaran, sempre en contra.
I què, i què? Si ara estem millor sense tu.
I què, i què? Si ara estem millor sense tu.
Sense tu...
Tu no aportes, destrueixes,
expliques batalles que ni has guanyat.
Manipules, distorsiones, generes conflictes allà on hi ha pau.
Criticar no ajuda gaire, mai et faràs escoltar.
I potser si aportes coses, la gent et tornarà a respectar.
Però és que tu, mai escoltes.
I què, i què? Si ara estem millor sense tu.
I què, i què? Si ara estem millor sense tu.
Si ara estem millor sense tu.
I què, i què, i què? Si ara estem millor sense tu.
I què, i què, i què? Si ara estem millor sense tu.
Sense tu!
|
||||
3. |
48 hores
02:07
|
|||
|
És el que sembla, sóc un desgraciat,
no sé què he fet malament...
Em sento dèbil, desorientat,
visc la nit amb ansietat.
Sento les passes, però no sé on sóc,
ja fa un temps que estic tancat...
La llum em cega, us sento cridar,
duc tota la nit en blanc.
Només vull fugir,
aparteu del meu camí,
no us voldria pas fer mal.
És el que sembla, no tots som iguals,
poc a poc em vaig trencant.
Enterra els ossos, porta’m avall,
és cultura, està tot bé...
Últimes línies, el meu destí està escrit:
el metall es banya amb sang.
Sortirà el sol i caurà la nit,
i ja ningú se’n recordarà de mi.
Jo no et mataré,
la vida un joc desigual.
Recorda el meu darrer alè.
|
||||
4. |
Homenitat
01:43
|
|||
|
Sigues un home, no et mostris mai tendre,
t’esclafaran si pertanys als febles.
Aprèn a ser dur, oculta emocions, amaga febleses.
Són paraules que formen persones,
donen peu a molta impotència; confusió; pudor,
gent submisa i abusos domèstics.
Tantes idees t’han fotut al cap del que hauries de ser...
Tot el que importa és el sexe i ser fort,
que et mengin la polla i diners.
Comença a ser persona, no siguis un clixé.
Sigues humà i prospera entre els altres,
que no t’importi com tens la polla,
l’important ets tu, qui t’estima, viu aquí i ara.
Un home gran és qui lluita pels somnis,
es mou i estima la seva la família,
amb qui es pot comptar, pot sostenir, i mostrar-se feble.
Tantes idees t’han fotut al cap del que hauries de ser...
Tot el que importa és el sexe i ser fort,
que et mengin la polla i diners.
Comença a ser persona, no siguis un clixé.
|
||||
5. |
Tot va malament
03:09
|
|||
|
Vaig pensar un dia pel matí:
uns vermuts m’entraran bé,
ració doble si en vull més.
Reunió a la feina, i si pot ser,
parlar amb gent com si anés bé.
Un Jack Daniel’s al cafè.
La primera no entra bé,
si no en vénen quatre més,
qualsevol cosa menys un te.
Una pinta i un quintet,
un xarrup i un bon masclet,
ens faran passar la set.
I brindem pel carrer, la gent no ens mira bé.
Llumetes de colors, i un tiquet de color groc.
No sabem on anem, només que pinta bé.
Si ens queda un raconet seguirem bevent.
El que era pla, fa baixada...
El metge diu que no anem bé,
però aquí no hi vindrem mai més,
quedarem per beure o què?
Tatuï’ns el Trump al mig del front,
posi’ns cactus als collons,
però no ens prohibeixi l’alcohol.
Són les 6 del matí i el sol no vol sortir.
Demanem-ne una més abans d’anar a dormir.
Tot va malament, fem esses pel present.
Tot va malament, desdibuixem el que tenim en va...
Per celebrar!
|
||||
6. |
Punt i final
01:36
|
|||
|
Aquesta història s'ha acabat.
Fins els collons d'hostilitats...
He reunit el valor, t'ensenyo el meu dit.
Amb tu la feina és un infern.
Ningú t'aguanta, és ben cert.
Qui collons t'has cregut per parlar-me així?
Sempre que em crides, em jutges en públic,
et juro que em fas vomitar.
Aparto mirada, m'escups a la cara,
somrius perquè et creus important.
Quants cops més t'hauré d'aguantar?
Estàs content de ser com ets?
El seny per sota dels diners.
Un estatus fictici esclafant els demés.
Sempre que em crides, em jutges en públic,
et juro que em fas vomitar.
Aparto mirada, m'escups a la cara,
somrius perquè et creus important.
Quants cops més t'hauré d'aguantar?
N’estic fart, punt i final.
|
||||
7. |
Infectat
02:18
|
|||
|
Mai més tornaràs a sentir les coses com abans, res ja és important.
T’han atorgat el premi al gran ciutadà, i ara estàs somiant despert.
Quant temps has tardat a pintar fosc el que era clar?
Ets poc original. La resiliència, dolça quotidianitat...
És massa tard, t’han:
Infectat, infectat, infectat, infectat.
Creus que t’has fet gran...
Habitacions buides amb somnis que no tornaran.
Ves a missa i confessa els teus pecats.
Quants caps més han de:
Rodar, profanar, maltractar, violar,
humiliar, castigar, rebentar, jutjar,
infectar, infectar, infectar, infectar.
|
||||
8. |
Esclaus
02:20
|
|||
|
I al final del camí
costa entendre com hem pogut
vendre la nostra dignitat.
Som humans contra humans,
marionetes sense fils,
obeïm un Déu que és de paper.
I tu dius que vius en llibertat,
sense diners vius acorralat.
Som esclaus voluntaris
d’un salari que ens ha lligat
a un sistema que no hem triat.
Un sogall lligat al coll
que tiba fins a la mort,
tots en la mateixa direcció.
I tu dius que vius en llibertat,
sense diners vius acorralat.
Esclaus, esclaus, esclaus del paper.
Esclaus, esclaus, esclaus de per vida.
Esclaus, esclaus, esclaus del paper.
Esclaus, esclaus, esclaus de per vida.
Esclaus, esclaus, esclaus del paper.
Esclaus, esclaus...
|
||||
9. |
Lluny de casa
03:13
|
|||
|
Família trencada, estudis deixats,
aquesta és la vida que no has triat.
Lluitar des que vas néixer.
Germana valenta ja has marxat,
no miris enrere, faràs tard.
Foscor, sense cap llum encesa.
Lluny de casa. Sense tornada.
La porta tancada amb tantes coses a dir.
Lluny de casa. Sense tornada.
Mare, si plores que no sigui per mi.
Crits a la nit i encara despert.
La mare drogada i el pare absent.
Foscor, sense cap llum encesa.
Ferma, valenta, plena de por.
La vida es molt dura, prou bé que ho saps.
Lluitar des que vas néixer.
Lluny de casa. Sense tornada.
La porta tancada amb tantes coses a dir.
Lluny de casa. Sense tornada.
Mare si plores que no sigui per mi.
Espines sobre pedres, sortir de la desgràcia.
Espines sobre pedres, sortir de la desgràcia.
Passen els anys, res ha canviat,
els nostres camins són precipitats.
Amb aquest dolor puc cridar:
Lluny de casa. Sense tornada.
La porta tancada amb tantes coses a dir.
Lluny de casa. Sense tornada.
Mare, si plores que no sigui per mi.
No vull tornar!
No vull tornar!
No vull tornar!
|
||||
10. |
Teatre dels horrors
04:10
|
|||
|
Benvinguts al teatre dels horrors amb teló fosc,
l’espectacle ja ha començat: pits sense cor.
Tanca els mals en un pot, tenim tapa, res se’n va.
No fos cas que algú et sentís plorar.
Al seu pas el terra es trenca en dos,
les preguntes són agulles al teu cor,
un cop més i ell ja s’ho haurà menjat tot.
"Què fas? On ets? Amb qui parles?
No m’agraden els teus amics.
Quan ets amb ells em sembles insuportable.
Avui has de sortir? Queda’t amb mi.
No publiquis aquesta foto, se’t veuen els pits.
Tan poca autoestima tens que t’has de vestir així?
Sembles una puta."
Ja fa massa que no dus perfum,
aixeca el cap i mira't, fes un senyal.
Que no sigui perquè tu ja no ets aquí...
Benvinguts al teatre dels horrors.
No hi ha res a témer més que la pròpia por,
si el teu mar és negre, amb morats, blaus i grocs.
Benvinguts al teatre dels horrors.
No hi ha res a témer més que la pròpia por,
si el teu mar és negre, amb morats, blaus i grocs.
|
||||
Paüra Barcelona, Spain
Punkrock en català des de Barcelona.
If you like Paüra, you may also like:
DE #110 BLACK AUBERGINE demo CASSETTE
by Discos Enfermos
Heady hardcore punk from Black Aubergine has groove, heft, and an experimental edge percolating behind the blown-out surface.
go to album
Sistema Total De Liberación MLP
by Anarquía Vertical
The great La Vida Es Mus label delivers another batch of maniacal hardcore, with knotty time signatures and angrily barked vocals.
go to album
Dead Cross, Retox, and Qui members dish out subversive hardcore with an indignant smirk; come for the riffs, stay for the synth experiments.
go to album
This Is All We Ever Get
by SPACED
Knockout debut from a Buffalo, New York-based hardcore band who like their riffs sick, their drums fast, and their choruses sticky-sweet.
go to album
Shybaby kicks out the jams on “Is This Intimate,” a snarling rock record that takes no prisoners.
go to album
On their ferocious self-titled debut, the Australian punks pit d-beat percussion against gnarled, metallic melodies.
go to album
Escape From New York
by Cash Bribe
New York hardcore meets classic thrash metal meets Jane's Addiction-esque alternative on the Brooklyn crushers' sensational debut.
go to album
